Skip to content

Josep Pla i la raó narrativa

Destino,

Barcelona,

275 págs.

Giaime Pala

“La història us cau damunt com si s’esfondrés el sostre que us aixopluga”. Amb aquesta frase Josep Pla resumia la sensació que tothom tindria en un moment o altre de la seva vida davant la força i la ineluctabilitat de la història. I aquesta sensació de tragèdia i desordre, causada per la irrupció de les masses a la vida pública i per la força vertiginosa del capitalisme industrial, fou el que portà l’escriptor empordanès a conrear un conservadurisme socioeconòmic que amarà les vint mil pàgines de la seva obra. Sobre la relació entre política i literatura en Pla i la seva concepció de l’amor, la pàtria i l’ésser humà, Josep Maria Castellet escriví el 1978 un llibre que ara l’editorial Destino ha tornat a publicar. En opinió d’un servidor, el millor dels que va escriure l’editor i escriptor barceloní i la guia més eficaç per endinsar-se en l’univers moral i intel·lectual de l’autor del Quadern gris. Convé fer-ho. Si féssim un exercici d’honestedat, reconeixeríem que en les actituds i en les formes de pensar d’amplis estrats de la societat catalana actual hi ha molt més Pla del que pensava l’esquerra els anys del postfranquisme.

10 /

2011

La diferencia fundamental [de la cultura obrera] con la cultura de los intelectuales que tan odiosa me resultaba es el principio de modestia. El militante obrero, el representante obrero, aunque sea culto, es modesto porque, se podría decir, reconoce que existe la muerte, como la reconoce el pueblo. El pueblo sabe que uno muere. El intelectual es una especie de cretino grandilocuente que se empeña en no morirse, es un tipo que no se ha enterado que uno muere, e intenta ser célebre, hacerse un nombre, destacar… esas gilipolleces del intelectual que son el trasunto ideal de su pertenencia a la clase dominante.

Manuel Sacristán Luzón
M.A.R.X, p. 59

+