¿Cómo viven los vivos con los muertos? Hasta que el capitalismo deshumanizó a la sociedad, todos los vivos esperaban la experiencia de la muerte. Era su futuro final. Los vivos eran en sí mismo incompletos. De esa forma vivos y muertos eran interdependientes. Siempre. Sólo una forma de egotismo extraordinariamente moderna rompió esa interdependencia. Con consecuencias desastrosas para los vivos, ahora pensamos en los muertos en términos de los eliminados.
Josep Pla i la raó narrativa
Destino,
Barcelona,
275 págs.
Giaime Pala
“La història us cau damunt com si s’esfondrés el sostre que us aixopluga”. Amb aquesta frase Josep Pla resumia la sensació que tothom tindria en un moment o altre de la seva vida davant la força i la ineluctabilitat de la història. I aquesta sensació de tragèdia i desordre, causada per la irrupció de les masses a la vida pública i per la força vertiginosa del capitalisme industrial, fou el que portà l’escriptor empordanès a conrear un conservadurisme socioeconòmic que amarà les vint mil pàgines de la seva obra. Sobre la relació entre política i literatura en Pla i la seva concepció de l’amor, la pàtria i l’ésser humà, Josep Maria Castellet escriví el 1978 un llibre que ara l’editorial Destino ha tornat a publicar. En opinió d’un servidor, el millor dels que va escriure l’editor i escriptor barceloní i la guia més eficaç per endinsar-se en l’univers moral i intel·lectual de l’autor del Quadern gris. Convé fer-ho. Si féssim un exercici d’honestedat, reconeixeríem que en les actituds i en les formes de pensar d’amplis estrats de la societat catalana actual hi ha molt més Pla del que pensava l’esquerra els anys del postfranquisme.
10 /
2011