Skip to content

Josep Pla i la raó narrativa

Destino,

Barcelona,

275 págs.

Giaime Pala

“La història us cau damunt com si s’esfondrés el sostre que us aixopluga”. Amb aquesta frase Josep Pla resumia la sensació que tothom tindria en un moment o altre de la seva vida davant la força i la ineluctabilitat de la història. I aquesta sensació de tragèdia i desordre, causada per la irrupció de les masses a la vida pública i per la força vertiginosa del capitalisme industrial, fou el que portà l’escriptor empordanès a conrear un conservadurisme socioeconòmic que amarà les vint mil pàgines de la seva obra. Sobre la relació entre política i literatura en Pla i la seva concepció de l’amor, la pàtria i l’ésser humà, Josep Maria Castellet escriví el 1978 un llibre que ara l’editorial Destino ha tornat a publicar. En opinió d’un servidor, el millor dels que va escriure l’editor i escriptor barceloní i la guia més eficaç per endinsar-se en l’univers moral i intel·lectual de l’autor del Quadern gris. Convé fer-ho. Si féssim un exercici d’honestedat, reconeixeríem que en les actituds i en les formes de pensar d’amplis estrats de la societat catalana actual hi ha molt més Pla del que pensava l’esquerra els anys del postfranquisme.

10 /

2011

La principal conversión que los condicionamientos ecológicos proponen al pensamiento revolucionario consiste en abandonar la espera del Juicio Final, el utopismo, la escatología, deshacerse del milenarismo. Milenarismo es creer que la Revolución Social es la plenitud de los tiempos, un evento a partir del cual quedarán resueltas todas las tensiones entre las personas y entre éstas y la naturaleza, porque podrán obrar entonces sin obstáculo las leyes objetivas del ser, buenas en sí mismas, pero hasta ahora deformadas por la pecaminosidad de la sociedad injusta.

Manuel Sacristán Luzón
Comunicación a las jornadas de ecología y política («mientras tanto», n.º 1, 1979)

+