Skip to content

Construint la ciutat democràtica. El moviment veïnal durant el tardofranquisme i la transició - Construint municipi des dels moviments socials. Candidatures alternatives i populars i barris en lluita

Icaria,

Barcelona,

Democratitzant la ciutat

Xavier Pedrol

Moviments socials com el veïnal han estat i continuen sent un dels factors primordials per la democratització de les nostres societats. Darrerament han aparegut dos llibres col·lectius que ens donen una excel·lent oportunitat per a reflexionar sobre aquesta tasca avui imprescindible com mai.

El primer llibre que presentem és el resultat d’una recerca col·lectiva duta a terme pel Centre d’Estudis sobre les Èpoques Franquista i Democràtica (CEFID) de la UAB i dirigida pels reconeguts historiadors Carme Molinero i Pere Ysàs. Miquel Caminal expressa en la seva presentació que cal considerar aquest volum com “una eina indispensable per a l’aprofundiment i estudi de la contribució del moviment veïnal a la fi de la dictadura i a la construcció democràtica de la ciutat”. Consta, a més de la Introducció escrita pels directors del projecte, de quatre llargs i documentats textos, dividits en tres parts. La primera tracta sobre el naixement i els primers anys de la trajectòria del moviment veïnal i inclou un text d’Ivan Bordetas (“De la supervivència a la resistència: la gestació del moviment veïnal a la Catalunya franquista”) i un text de Xavi Domènech (“La reconstrucció de la raó democràtica. Del suburbi a la ciutat.”). La segona part es dedica als ‘anys gloriosos’ del moviment veïnal i està integrada per un text escrit conjuntament per Ivan Bordetas i Anna Sánchez, “El moviment veïnal en (la) transició, 1974-1979”. Tanca el llibre un text de Ricard Martínez titulat “Construir futurs. La dimensió anticapitalista del moviment veïnal” que conforma la tercera part.

Avui, la democratització en l’àmbit local presenta nous reptes. En els darrers anys, les anomenades candidatures alternatives i populars a Catalunya han assumit el repte, gens fàcil, d’actuar com espai de connexió entre la política institucional local i la dinàmica políticosocial desenvolupada en el si dels moviments socials. El segon llibre que presentem és el fruit d’unes jornades de debat organitzades a Castellar del Vallès el 25 d’abril de 2009 per a reflexionar sobre aquestes experiències que pretenen fer realitat les paraules tantes vegades repetides de “fer política d’una altra manera”. També està dividit en tres parts. La primera està dedicada a informar sobre algunes d’aquestes diferents apostes municipalistes del moviments socials catalans, sovint força desconegudes. En la segona part, amb textos de més volada teòrica, es tracten d’aportar raons per a justificar l’estratègia dual –social i institucional– que impulsa el municipalisme alternatiu. Aquests textos, com a mínim, posen sobre la taula elements per la discussió argumentada d’aquestes estratègies. La tercera part, per últim, es centra en analitzar dos aspectes més concrets d’aquestes experiències: la qüestió territorial i ambiental i les polítiques socials.

2 /

2011

La diferencia fundamental [de la cultura obrera] con la cultura de los intelectuales que tan odiosa me resultaba es el principio de modestia. El militante obrero, el representante obrero, aunque sea culto, es modesto porque, se podría decir, reconoce que existe la muerte, como la reconoce el pueblo. El pueblo sabe que uno muere. El intelectual es una especie de cretino grandilocuente que se empeña en no morirse, es un tipo que no se ha enterado que uno muere, e intenta ser célebre, hacerse un nombre, destacar… esas gilipolleces del intelectual que son el trasunto ideal de su pertenencia a la clase dominante.

Manuel Sacristán Luzón
M.A.R.X, p. 59

+