Skip to content

#5000 motius per ajudar l’Ateneu Roig

Com sabeu, l’Ateneu Roig és una entitat autogestionada i la crisi ens afecta com a la resta d’entitats que es mantenen pels seus propis mitjans. Els nostres ingressos procedeixen principalment de les quotes dels socis i sòcies i de les activitats que generem. Malgrat ja som més de 150 necessitem seguir creixent en capital social i econòmic per poder seguir mantenint el ritme d’activitat i coordinació de lluites que fins ara venim realitzant.

Per aquest motiu hem encetat dues campanyes:

Cap als 200 socis i sòcies

Campanya de creixement

#5000motius per 5000€

Campanya d’aportacions voluntàries

De l’èxit d’aquestes dues campanyes depèn que l’Ateneu Roig pugui seguir fent la seva activitat, i donant recolzament a iniciatives tan importants com la ILP per la dació en pagament o la Iniciativa Penal Popular que pretén encausar als responsables polítics de les retallades en Sanitat, entre d’altres moltes iniciatives que fan servir l’Ateneu com a punt de reunió i vincle amb d’altres moviments, que permeten fer créixer la xarxa organitzada de lluita per la defensa dels nostres drets i la consecució d’una societat més justa i més lliure.

Podeu col·laborar amb nosaltres de moltes maneres, fent-vos socis o sòcies i/o amb una aportació econòmica bancària (2100-3200-91-2201326449), o una aportació manual a l’Ateneu Roig de Gràcia en la mesura de les vostres possibilitats. Però també necessitem la vostra ajuda en la difusió d’aquesta campanya, per correu, per facebook, per twitter i per tot arreu on us vingui el cap!

Perquè l’Ateneu és necessari!

Fes-te’n sòcia! Fes-te’n soci! 

Col·labora amb nosaltres!

28 /

2 /

2012

La diferencia fundamental [de la cultura obrera] con la cultura de los intelectuales que tan odiosa me resultaba es el principio de modestia. El militante obrero, el representante obrero, aunque sea culto, es modesto porque, se podría decir, reconoce que existe la muerte, como la reconoce el pueblo. El pueblo sabe que uno muere. El intelectual es una especie de cretino grandilocuente que se empeña en no morirse, es un tipo que no se ha enterado que uno muere, e intenta ser célebre, hacerse un nombre, destacar… esas gilipolleces del intelectual que son el trasunto ideal de su pertenencia a la clase dominante.

Manuel Sacristán Luzón
M.A.R.X, p. 59

+